Reforma d’un quadre elèctric

Juan Carlos, el nostre electricista blogger, va anar a veure una avaria en l’automatització d’un habitatge, provocada per l’efecte de la caiguda indirecta d’un llamp. Quan va obrir el quadre li va entrar el que es diu respecte a ficar la mà, més que res perquè tocant la pots liar i més quan està tot tan embolicat.

“Quan li vaig explicar la situació al client aquest, sense dubtar-ho, ens va demanar que féssim el que poguéssim i això és el que vam fer.”

PRIMERES IMPRESSIONS

Veure-ho en directe va ser impactant: cables creuats per tot el quadre. Circuits que sortien d’uns borns viking, en què la fase agafava d’un extrem del quadre i el seu respectiu neutre agafava d’un altre extrem. Sortides dobles i triples dels automàtics. Cables que simplement en tocar-los es deixaven anar de les seves connexions. Conductors que no havien entrat bé en el born de l’autòmat i en prémer s’havien quedat solts, provocant el deteriorament del born. Conductors que s’havien quedat curts i que havien estat empalmats al quadre mitjançant fitxes d’empalmament, apinyades en un lateral del quadre. Conductors verd grocs usats com a conductor de fase i de neutre. Una sortida cap a un hidromassatge no protegida tèrmicament que sortia directament del diferencial, el qual depenia directament del IGA de 40A. Un altre circuit de 2,5mm2 desprotegit tèrmicament mitjançant un magnetotèrmic de 20 A …

INICIAR EL TREBALL

Iniciar el treball es va fer una mica costa amunt, però armat de paciència vaig començar deixant anar tots els conductors del quadre desfent tots els nusos que formaven en el seu interior, prèvia identificació dels mateixos. Una vegada desmantellat el quadre, em vaig posar a redistribuir una mica els components del mateix.

Canviant de lloc el que semblava un transmissor vaig poder muntar 3 contactors que hi havien sota l’última fila del quadre, i després vaig començar a cablejarlo.

Encara que no vaig poder deixar-ho tot el polit que m’agrada, ja que de tots els magnetotèrmics sortien dos i fins a tres línies i la longitud de les mateixes dins del quadre era insuficient per les meves pretensions, crec que almenys ho vaig deixar cablejat de manera ordenada i bastant neta.

Vaig trobar a faltar que hi hagués una caixa de connexions situada a sobre del quadre, així podria haver realitzat totes les connexions perquè només sortís una línia per circuit i de pas treure els borns viking, de les que sortien més de 10 conductors. També vaig trobar a faltar una fila més en el quadre, ja que els magnetotèrmics eren estrets, cosa que dificulta més el cablejat.

Suposo que inicialment no tenien previst tant circuit ja que posats a comparar, resulta bastant més econòmic comprar un quadre amb més capacitat que muntar aquest tipus de magnetotèrmics i de pas, queda millor.

El més important és que el client, que va veure l’abans i el després del quadre elèctric, va saber apreciar la diferència.